L’ofici de vitraller, escrit per Christopher W. Whall (1849-1924), és segurament el millor manual de vitralls que s’ha escrit. Qui el llegeixi aprendrà els fonaments més mecànics de l’ofici, avui pràcticament oblidats, però també hi trobarà les raons, inquietuds i intencions dels artistes d’aquella època. La generació dels prerafaelites són l’entorn i la referència que va apareixent constantment entre les explicacions de l’autor: fascinats pel Renaixement italià, per Botticelli i per Rafael, per les teories de John Ruskin i de William Morris, per la natura i els colors vius. Després de cedir davant la insistència de l’arquitecte W.R. Lethaby (1857-1931), editor de The artistic crafts series of technical handbooks, acceptà escriure L’ofici de vitraller el 1905. Inicialment ho fa a contracor: diu al pròleg que no es pot aprendre un ofici llegint un llibre i es fa pregar per l’editor abans de decidir-se. Quan finalment accepta escriure’l, ho fa en primera persona i amb un estil directe, tractant el lector com un aprenent i descrivint pas a pas els fonaments més senzills.
El vitrall, element solista de les arts decoratives i alhora etern maltractat de les ja de per si menystingudes arts menors, rep en L’ofici de vitraller un tractament reparador, comparable a qualsevol de les altres arts (la pintura, la literatura, la música, la poesia, el teatre, etc.) si se’n coneixen a fons tots els secrets i possibilitats i si l’artista o artesà s’entrega plenament al seu ofici.
Els vitralls catalans del segle xix i xx són d’una qualitat extraordinària i molt nombrosos. Malgrat això, cap dels il·lustres i excel·lents tallers que van construir-los (Rigalt i Granell, Eudald Amigó, Pujol, Bordalba, Camaló, Espinagosa, Dietrich…) va deixar pràcticament res escrit. Només la figura d’Antoni Rigalt, autor dels vitralls del Palau de la Música o de la Casa Lleó i Morera, és comparable a la tasca de Whall per ambició artística i voluntat didàctica, tot i que els seus textos són molt més circumstancials i breus.
Jordi Bonet, el traductor del llibre, és llicenciat en química, vitraller de la nissaga de vitrallers Bonet, establerta el 1923. La manca de textos escrits per part d’aquells que fan anar les eines i construeixen els objectes fa que el llenguatge dels vitrallers sigui poc fixat i, malgrat que hi ha alguns glossaris genèrics, alguns termes estan gairebé en desús. La complexitat del text ha requerit la correcció de Georgina Ricart i Gemma Lleixà i l’assessorament de les doctores especialitzades en vitrall Núria Gil i Sílvia Cañellas, que han donat unitat al text i han fet més compressibles alguns passatges.
L’edició ha estat possible gràcies a la determinació de Sd Edicions, que ha conservat l’esperit de l’edició original, a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i al seu Districte Cultural, i al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que ha vist en el llibre una eina addicional per afrontar la conservació de l’extensa col·lecció de vitralls catalans produïts en aquest període. Els lectors d’aquest llibre tan especialitzat seran pocs però li seran fidels. Esmoleu les eines i no trenqueu res.