LUr: Gemma Armengol Lacalle i Igor Garai Aldekozea.
Al món,
mon somni,
els flocs tocaren terra
per vestir-nos de blanc,
a l’espera pels brots.
A pics,
ens confon.
Com fondre el sentit,
transició:
com fos el gel
flueix en riu.
Es trencaren els núvols.
Caigueren suaus al bosc
en calma,
transformant-se per ressons
invisibles.
Aquests se senten
i s’assenten
quan el vent bufa
esperances.
Esdevenen carícies
de brots,
de vols,
d’ànimes com gerres
on aniran les flors.
Al món,
mon amor,
dels porus sorgeixen les ales,
de la nit el dia,
del recull l’eclosió.
Anem vestits d’hivern
i a dins,
en canvi,
és l’entorn.
Nostre somni és allà
on hivernen llavors.
Alhora,
conclusió:
com promesa amb vida.
Nascut del ‘Somni d’hivern’ de Lur. Marta Parada Mas.
