Emili Sempere

Emili Sempere Ferràndiz 1941. Cocentaina, Alacant.

Emili Sempere, des de petit, es va relacionar amb l’argila i la producció ceràmica, perquè la a seva família  tenia una bòvila, molt a prop  de la casa familiar.

De caràcter inquiet de seguida va voler conèixer món i va viure a diferents ciutats d’Europa amb el propòsit d’aprendre idiomes, com París, Òxford i Hamburg. Finalment  va tornar i s’establí a Barcelona on fa uns cursos de ceràmica amb Angelina Alós per conèixer les tècniques i processos de la professió.

De seguida va muntar la seva pròpia empresa i viatjava que consistia en viatjar per Espanya i Portugal visitant diferents terrisseries i tallers de ceràmica on comprava la producció i la distribuïa en botigues especialitzades de Barcelona, la Costa Brava i Mallorca.

La seva passió per la ceràmica i el seu caràcter inquiet l’han portat, al llarg de la seva trajectòria, a intervenir en la creació de fires de ceràmica, com Argentona, Barcelona i Badalona i alguns museus, com el del Càntir i el de l’Ametlla de Mar.

Amb Corredor Matheos i Maria Antònia Palauzy ceen l’AA-FAD. És fundador de l’Associació de Ceramologia, membre de l’Associació de Ceràmica Decorada i Terrissa i de l’ACC des de les seves respectives fundacions el 1980 i 1986 respectivament. Crea i dirigeix la revista Terrart de 2003 a 2013. A partir de 2010 pren la iniciativa com impulsor del 47è Congrés de ‘AIC, que finalment es va celebrar a Barcelona el 2016. Membre emèrit de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica, amb seu a Ginebra, és autor de diversos llibres i treballs d’investigació sobre ceràmica.