Elisa Arimany és un des valors més sòlids amb què compta la ceràmica contemporània.
Oriünda de Sant Vicenç de Castellet, els seus inicis parteixen de la fàbrica familiar de Rosa Gres, de Cerdanyola del Vallès, on va instal·lar un ampli taller des de principis dels setanta. A la fàbrica organitzava la part tècnica, dedicada als esmalts i creació del disseny de rajoles. Però, quan es dóna a conèixer al públic, és per l’empresa fundada i dirigida per ella, dedicada a figures i objectes de regal, que assoleixen un èxit notori. Creacions i dissenys propis i que es comercialitzà amb el nom d’Elisa.
És en la dècada dels vuitanta, que el seu llenguatge artístic canvia i es decanta decididament per l’escultura i murals de tendència abstracta i purament conceptual. Com a investigadora constant, experimenta amb diversos materials que combina amb la ceràmica: paper, resines, ferro i ciment.
També s’ha dedicat a fer ceràmica aplicada a l’arquitectura: murals i paviments de rajola. Obra plana de composició amb motius bàsicament geomètrics i obra pública, a diferents llocs de Catalunya i Espanya, però també als Estats Units, a Miami, on disposa de taller i hi ha treballat durant períodes prolongats. Hi té instal·lades una sèrie d’escultures monumentals de ferro, en espais públics, museus i col·leccions privades: Nova York, Atlanta, Miami, Chicago, així com en ferro o ceràmica: Bilbao, València, Barcelona, Sant Vicenç de Castellet, Terrassa, Manresa, la més recent, en una plaça de Sant Vicenç dels Horts (2008).
Com ella sol afirmar: “L’art, a més d’inspiració, és bàsicament treball”.