Als disset anys es va fer evident per als meus pares que no estudiaria una carrera universitària.
Veien les hores que passava asseguda al costat del meu pare observant-lo dibuixar -el meu pare era dibuixant de còmics i un apassionat de l’art-, i també les habilitats artístiques que despuntava. La meva mare, una dona sàvia i intuïtiva va guiar les meves passes cap a una de les seves passions, la ceràmica.
La visita a la Escola Massana l’any 1979 per veure les seves instal·lacions i tota la seva oferta en oficis artístics va ser decisiva per confirmar la meva decisió d’iniciar els meus estudis a l’Escola. Aquell mateix any vaig començar a introduir-me en el món ceràmic cursant estudis en una escola privada.
El any 1980 vaig començar estudiar a l’Escola Massana.
La descoberta del torn com a tècnica constructiva i els recursos de la ceràmica d’alta temperatura són definitius per fer de la ceràmica la meva especialització i professió, que exerceixo des d’aleshores.
Cinc anys després vaig obtenir el diploma d’arts i oficis en l’especialitat de ceràmica a l´Escola Massana i a la Escola oficial Llotja i uns quants anys després, la llicenciatura de Belles Arts en l’especialitat d’Escultura, a la Universitat de Barcelona.
La formació que vaig rebre dels meus professors i la constància en l’estudi i aprofundiment en el món ceràmic m’han portat durant tots aquests anys a poder afrontar diversos projectes professionals sempre cercant l’excel·lència. Des de col·leccions de peces utilitàries elaborades de forma artesanal al torn a projectes internacionals com el revestiment ceràmic per a l’estació central del metro d’Estocolm, passant per murals per a residències particulars o per a empreses com les Caves Mont Marçal, l’aparador pel Centre d’Artesania de Catalunya i la participació en Biennals internacionals de ceràmica.
L’any 2018 em va ser atorgat el diploma de mestra artesana per la meva dedicació professional.
La pròpia activitat del taller ha fet que s’anessin definint els eixos d’interès en el meu treball artístic: La seriació, el torn, l’element contenidor, el dibuix i els límits constructius.
La seriació és una pràctica habitual al taller: tasses, bols o teteres es van repetint i poden convertir la feina en una activitat avorrida. Per això he intentat sempre transformar aquesta repetició en una fórmula més creativa; aquesta cerca s’ha convertit en un eix fonamental de la meva producció.
Considero el torn com eina de seriació per a les peces utilitàries i com a eina de construcció de formes per elaborar sèries de peces úniques.
L’element contenidor ha estat present sempre en el meu treball, de forma òbvia en la ceràmica utilitària però també en l’obra artística.
El dibuix és, per a mi, un element essencial: apareix a vegades en forma de decoració en peces utilitàries, i en la recerca de línies pures amb més o menys protagonisme.
I, per últim, els límits constructius es van perfilant amb la comprensió dels materials en l’activitat diària: el gres i la porcellana són les meves pastes ceràmiques habituals de treball.
Aquest coneixement del material em permet realitzar peces utilitàries d’alta qualitat en gres i porcellana i realitzar una investigació d’aquests límits constructius en les peces artístiques realitzades en porcellana.
Pàgina web: www.ceramistabarcelona.com
Blog: elomiceramica.blogspot.com.es
E-mail: elomi.ceramica@gmail.com
Instagram: evalopezmiguel